Una pàgina més

One more site

Avui:





 

I més





@CanalRepublica


Ajuda a nenes i dones de Nepal
Donacions a través de GoFundMe
Donacions a través de MiGranoDeArena
Dona a be artsy a través de Teaming









Titular notícies

Nota VII. Una crònica personal sobre “Ceràmica oriental antiga: Recreació”

Dijous 5 Febrer 2009

El projecte va començar en un moment especialment creatiu dels autors (Fefa Viejo, Maqui Gallego, Josep Vicenç Marín). Setmanalment, cada diumenge, el taller de les dues col·laboradores, serà l'escenari de les accions creatives, ja fossin d'acció, sempre diversió, o "discurs". Sense una banda sonora -o música de fons, que arribaria més tard-, però amb un eix: un gran -en tots els aspectes- llibre sobre ceràmica oriental, des de la prehistòria a moments posteriors, aportació de Josep V., un llibre que voltava des de la seva infància per la casa familiar.

El següent pas, la decisió de recrear, copiar, reinterpretar les peces escollides, escollides no d'un “pack” sinó successivament, o bé amb dos, cinc, peces alhora, cadascuna al seu moment. Tot resultà un procés sense estridències, natural... L'elecció de les peces, la seva nova forma, la seva “química” -en el sentit estricte del terme... colors, textures-, els seus grafismes. En resultà un seguit de peces, potser cap a la quarantena, i un procés creatiu força satisfactori pels autors. Cada aportació d'algú, gran o petita, en volum o en acció, havia sigut lliure, espontània i acceptada de forma fàcil per la resta dels artistes.

Clica al títol per seguir llegint...

L'obra, el conjunt de peces; el discurs, consensuat en converses, i resumit finalment per Maqui Gallego, i amb “l'aparició”, en forma de petit llibret, del John Berger crític d'art, i d'una de les seves frases clau: una espècie de leiv motiv del projecte, de l'obra-conjunt.

L'obra romandrà llavors, un temps, embolicada amb papers de diari i plàstics de bombolles, fins que les dues col·laboradores (dels 3 co-autors) lideren la primera mostra, que seria l'origen de la itinerància de l'exposició de l'obra. L'escenari, la Casa-Molí de Vallirana. Aquell procés creatiu reviu ara en la disposició de les peces, amb panells que l'expliquen i expliquen cada peça, i amb el "ritual de tota exposició". Desprès, roman de nou embolicat, fins que l'oportunitat d'exposar a Horta de Sant Joan, al espai medieval Presó d'Horta, el reviu de nou. Roman “abandonat” (aquí un somriure), en aquell espai entre subterrani i obert al carrer, i desprès de nou entre caixes, paper i plàstic. Fins a la tercera itinerància, a l'Espai Artesania Catalunya, al bell mig de la Barcelona intra-muralles, prop de la Catedral, tercera i última per ara itinerància de l'obra.

Més, sobre...: ceramica , oriental , antiga , recreació , xinesa , japonesa , coreana
Últimes Notícies