Una pàgina més

One more site

Avui:





 

I més



@CanalRepublica


Ajuda a nenes i dones de Nepal
Donacions a través de GoFundMe
Donacions a través de MiGranoDeArena
Dona a be artsy a través de Teaming









Titular notícies
Art terapèutic
Dijous 19 Juliol 2018 - 10:33
TONI COROMINA (La Vanguardia, febrer 2018). Una iniciativa mèdica fa servir l’art com a teràpia en salut mental


L’art cura? Un any més –i ja en són 12– Vic acull l’exposició Parelles artístiques, formades per un usuari i un terapeuta de salut mental de la zona. L’experiència, creada per l’entitat Osonament, vol afavorir la rehabilitació i la reinserció a la comunitat de les persones que tenen algun problema de salut mental i canviar la visió estigmatitzada que existeix en aquest àmbit.

La mostra, que consta de 15 obres fetes per 35 artistes d’Osona (la majoria parelles, amb algun trio), inclou oli, collage, pintura i gravat sobre vidre, escultura, stopmotion amb plastilina, disseny gràfic, acrílic, treball amb fusta i tècniques mixtes.

Després de diversos dies a la sala d’art de la Fundació Antiga Caixa Manlleu de Vic –tanca aquest 11 de febrer– la mostra viatjarà a Manresa al març, en el marc de la programació de la capitalitat cultural d’aquesta ciutat. I, a partir de llavors, a altres comarques que amb el temps s’han anat afegint a la iniciativa d’Osonament, com el Bages, el Barcelonès, el Segrià, el Tarragonès i el Vallès Oriental, on en total es podran veure 62 obres realitzades per 120 artistes.

L’exposició de Vic és la culminació d’un procés que s’ha desenvolupat durant els mesos previs, tot i que per a la pintora Isa Basset (una de les impulsores des de la primera edició), “més que el resultat final, el fonamental és el mateix procés de creació. Les parelles es coneixen i es comuniquen. Algunes, fins i tot, continuen col∙laborant quan han acabat la seva obra. Els usuaris de salut mental guanyen en autoestima i tenen més il∙lusió per continuar treballant al taller”. Neus Vila, terapeuta ocupacional d’Osonament, explica que, si al principi el projecte es limitava a Osona, “per arribar a un conjunt més gran de la societat i unir esforços entorn de la lluita contra l’estigma de la salut mental” des que el 2006 es va iniciar el projecte fins avui més de 600 artistes ja han aportat les seves obres.

Per Basset, l’experiència de les parelles artístiques, molt pròxima a l’artteràpia, “és única, divertida i màgica. Aprenem a compartir i a ser generosos; normalitzem la malaltia mental, potenciem l’autoestima i aprenem a reconèixer i a expressar emocions. Per una estona deixem de banda el patiment, les pors i les preocupacions, millorem el benestar físic, mental i emocional i traduïm els sentiments en art”, conclou.





















Rebo això i em sembla interessant per la secció Call for Art, Literary, and Musical Works. ICSA Annual International Conference, Dallas, Texas. June 30, 2016—July 2, 2016. Please let others know about the Phoenix Project!

DubuffetThe Phoenix Project, an exhibit of ex-cult member art, literary, and other creative works, is looking for creative art works to be presented at this year’s annual conference of the International Cultic Studies Association, scheduled for June 30- July 2, 2016 in Dallas, TX. Tota la informació al web de International Cultic Studies Association.

The Phoenix Project Exhibit seeks to reveal the truth of the cult experience and its effects on the individual by displaying visual art and literary works created by cult survivors in an exhibit room. It also provides a time of literary readings, music, and video works during its Phoenix Project (Mostly) Live! Presentation Time.  The Phoenix Project seeks to empower former members by providing a time and place to exhibit their work and to tell their story in a way that might not have been allowed during their time in the cult. This can be a healing, liberating, and empowering experience.

If you are a former member of a cult or high-demand organization, we invite you to submit proposals of your art, literary, or other forms of creative work to be considered for this upcoming exhibit.

Works sought include visual artworks, drama, dance, music, video, or literary works that reveal the world of the cult survivor. This includes the previous cult group experience, time of recovery, or aspects of the time of transition from the cult or high-demand organization.

Creative works may be in any art form, including, but not limited to: literary (such as poetry, drama, short story, creative non-fiction, or other writings), music of any kind, dance, and the visual arts (such as paintings, prints, drawings, collage, sculpture, fiber arts, mixed media, photography, film, video, or multi-media).

Space is limited, so proposals submitted earlier will have preference. All proposals must be submitted by May 15
ICSA3
In order to be considered for the Phoenix Project Ex-Cult Member Art and Literary Exhibit, all proposals must be accompanied by a short cult-related bio providing the following information for submission purposes (not publication purposes) only: Your name, your group’s name, type of group (25 words or less, ex. political, bible, eastern religion, etc.), your age upon entering group, the year you entered, your age on departing the group, the year you left, and the location of the group where you were involved.

To submit your proposal of art, literary, or other creative work, please e-mail Phoenix Project Director and Coordinator Diana Pletts at:  exmemberartwork@yahoo.com.

Tota la informació al web de International Cultic Studies Association.


Escrit ja fa pràcticament 20 anys, i ara recuperat, encara té tota l'actualitat.
Josep V. Marín, psicólogo de AFANOC de 1993 a 2000, Asociación de Familiares y Amigos de Niños Oncológicos de Catalunya. Texto encargo de la Fundació Clínic, 1997.




 

Aquest breu conte el vaig escriure, una tarda de dissabte, quan conduïa, com a psicòleg, un grup de pares de nens amb càncer, dins d'un projecte finançat per la Fundació "La Caixa", de la Casa d'acollida a famílies desplaçades a Barcelona pel tractament per càncer infantil, Casa de la Fundació Infantil McDonald. El grup-projecte estava dedicat al conte i la lectura com a eina de relació i expressió pares-mares-fills. El conduïa amb Olga Barrios, gran "cuenta"-contes. Una de les mares es proposava escriure un conte, però em preguntà: quin nom li poso al protagonista? Ella dubtava si posar-li al protagonista el nom del seu fill.

El nombre del protagonista

El aire es denso, ni frio ni caliente, y sí ruidoso, como de aire acondicionado, y aséptico. Un olor ya familiar, pero no casero, flota. Un aire un poco preso. Estoy tumbado en la cama. Me duermo.

Hay toda clase de instrumentos, como de quirófano. Me rodean. A veces los cojo, y juego con ellos, pequeños robots programados de forma minuciosa para hacer su trabajo. Trabajan las 24 horas del dia, y a veces, me pellizcan, insolentes, cuando no me apetece jugar. Me duermo. Un instrumento me pellizca, y me despierto, y me encuentro en una playa, jugando a tirar piedras al mar, y quien me rodea ahora es la arena, que juega a pegarse a mi piel.

A veces, prefiero estar solo, pero a veces estar solo no me gusta. Hay gente que viene, hablamos, jugamos, me escucha o me cuenta cosas. Cosas divertidas, aburridas, complicadas, simples: cosas.

Me duermo. Sueño que estoy en un cuento. Tengo nombre de protagonista.

Sueño con un aire cálido, a veces inmobil, a veces llevado por el viento. Lleva un olor de mar, pero como cristalino. Una ráfaga fuerte me despierta. Estoy tumbado en mi cama, en mi habitación. Un aire fresco y ligero lleva un olor también familiar, ya el de mi casa.

Epílogo        

Protagonista es una palabra comun, que tenemos todos en nuestro vocabulario. Tiene un origen griego, usado en las competiciones olímpicas de la antiguedad; etimológicamente -la ciencia de la palabra-, protagonista significa “el primero que lucha”, o “el que gana”, “el que llega”, “el que lo consigue”.


El projecte va començar en un moment especialment creatiu dels autors (Fefa Viejo, Maqui Gallego, Josep Vicenç Marín). Setmanalment, cada diumenge, el taller de les dues col·laboradores, serà l'escenari de les accions creatives, ja fossin d'acció, sempre diversió, o "discurs". Sense una banda sonora -o música de fons, que arribaria més tard-, però amb un eix: un gran -en tots els aspectes- llibre sobre ceràmica oriental, des de la prehistòria a moments posteriors, aportació de Josep V., un llibre que voltava des de la seva infància per la casa familiar.

El següent pas, la decisió de recrear, copiar, reinterpretar les peces escollides, escollides no d'un “pack” sinó successivament, o bé amb dos, cinc, peces alhora, cadascuna al seu moment. Tot resultà un procés sense estridències, natural... L'elecció de les peces, la seva nova forma, la seva “química” -en el sentit estricte del terme... colors, textures-, els seus grafismes. En resultà un seguit de peces, potser cap a la quarantena, i un procés creatiu força satisfactori pels autors. Cada aportació d'algú, gran o petita, en volum o en acció, havia sigut lliure, espontània i acceptada de forma fàcil per la resta dels artistes.

Clica al títol per seguir llegint...

Aquesta és la nota 6 d'un itinerari de creació -i publicació al web que comença aquí-.

I des del web de l'Ajuntament de Vallirana: “L'origen del molí cal remuntar-lo al final del segle XV, datació corroborada per les restes de ceràmica trobades durant l'excavació arqueològica, utilitzades com a runes en la construcció inicial.

Es tracta d'un molí fariner de rodet horitzontal, alimentat per l'aigua de la riera a partir d'una bassa situada al costat del molí, el qual està excavat, en part, dins el terreny natural, aprofitant un desnivell.”

"A partir de l'any 1602 va començar a construir-se, adossada al molí, la masia de Can Batlle". I...






















 
Va acollir el projecte “Ceràmica oriental antiga: recreació”, que es mostra en aquesta web.


El niño bueno
Dimarts 31 Desembre 2013 - 02:16
No sabré desatarme los zapatos y dejar que la ciudad me muerda los pies.
No me emborracharé bajo los puentes, no cometeré faltas de estilo.
Acepto este destino de camisas planchadas,
llego a tiempo a los cines, cedo mi asiento a las señoras.
El largo desarreglo de los sentidos me va mal. Opto
por el dentífrico y las toallas. Me vacuno.
Mira qué pobre amante, incapaz de meterse en una fuente
para traerte un pescadito rojo
bajo la rabia de gendarmes y niñeras.

AFTER SUCH PLEASURES
Dimecres 27 Novembre 2013 - 22:26
Esta noche, buscando tu boca en otra boca,
casi creyéndolo, porque así de ciego es este río
que me tira en mujer y me sumerge entre sus párpados,
qué tristeza nadar al fin hacia la orilla del sopor
sabiendo que el placer es ese esclavo innoble
que acepta las monedas falsas, las circula sonriendo.

Olvidada pureza, cómo quisiera rescatar
ese dolor de Buenos Aires, esa espera sin pausas ni
esperanza.

Solo en mi casa abierta sobre el puerto
otra vez empezar a quererte,
otra vez encontrarte en el café de la mañana
sin que tanta cosa irrenunciable
hubiera sucedido.

Y no tener que acordarme de este olvido que sube
para nada, para borrar del pizarrón tus muñequitos
y no dejarme más que una ventana sin estrellas.
Julio Cortázar


A Short Career in Life Modelling
Dimecres 13 Febrer 2019 - 11:57
Well, for some reason, and I can’t identify it, I was always a very shy child. This moved with me through my teenage years, when I was extremely self-conscious. What people thought about me was always on my mind. It was always very difficult for me to talk to others, especially strangers, and to keep eye contact during a conversation was almost impossible.

Es presenta la campanya #CannabisResponsable
Dissabte 19 Gener 2019 - 01:35
'(...) i apunta a la possibilitat d'una deficiència del sistema endocannabinoide, a la que l'administració de fitocannabinoides donen solució (...)'


Liz stood facing the window. Silence before the storm, I thought, this was not going to be easy. “I’ll be upfront, Chris. You will be doing all the hard work. You may grow to hate me, but you will thank me for it later.”

I was somewhat apprehensive that this interview might be more difficult than the other two. I needn’t have worried. As soon as I walked into the meeting room I got the impression that this was just a formality, and I was correct. I usually am. It was a secret meeting.


REM


Agost 2018. «Posicionamiento de Amnistía Internacional (es el mismo el de España y el internacional) que hemos hecho público en diferentes momentos. Toda la información que sale por parte de la Sección española en relación con éste y otros temas, está marcada por el movimiento internacional. Amnistía Internacional tiene el mismo posicionamiento sobre los diferentes temas que trabaja en todas las partes del mundo. Amnistía Internacional sólo se pronuncia sobre los aspectos que irás viendo más abajo».

Maltractament policial, càrrecs judicials excessius, i el posicionament més coherent: «A una semana de la convocatoria del 1-O, Amnistía Internacional recuerda a las autoridades estatales y catalanas que tienen la obligación de respetar y proteger los derechos a la libertad de expresión, reunión y manifestación de todas las personas, tanto dentro como fuera de Cataluña» (les negretes són d’AI).

Posicionaments lleugers, prudents, cosmètics. Val, sí, l’Estat ha de protegir els drets que defensa Amnistia Internacional, és clar, i tant! No ho fa. Però no hi ha, des del punt de vista d’AI, res que faci pensar que hi ha presos de consciència, presos polítics, i exiliats polítics, a Espanya, i flagrant violació de drets (això últim ho reconeix AI implícitament, les negretes són meves). En tot cas gràcies a Amnistia Internacional per enviar-me els enllaços.

«El informe de mayo, fruto de investigación sobre los casos de malos tratos denunciados, que se realizó junto con el Secretariado Internacional, se distribuyó al resto de las secciones, pero se trabajó específicamente en España y a nivel europeo. Algunos de nuestros informes sólo se trabajan por zonas de influencia, según el criterio del Secretariado Internacional. Muchas de las investigaciones que realizamos sobre diversos aspectos de España no salen del ámbito estatal, como te comento, por criterio del SI. Igual pasa con informes que se hacen sobre México, o cualquier otro país, que se decide trabajarlo sólo en este ámbito”.

Informe sobre malos tratos policiales en manifestaciones (10/05/2018)

Actualización de la situación de Cataluña (10/05/2018)

Prisión provisional Jordis (06/02/2018), EN, ES

Novedades sobre Cataluña (17/11/2017)

Prisión provisional Jordis (3/11/2017)

Sedición Jordis (18/10/2017)

Uso excesivo de la fuerza (2/10/2017), ES, EN 1, EN 2

Libertad expresión, reunión, manifestación (23/09/2017)



Nuevo estándar de Internet promueve el encerramiento de la información (pdf).

Se puede descargar, y también comprar en papel. Revista 521 (Febrero 2017) de ALAI, coedición APC. Contenido: (...) En los debates, sin embargo, poca atención se ha prestado a los derechos económicos, sociales y culturales y las políticas públicas correspondientes (...)


Cap

Goes to show that even an old guy can try something new.






Getting my grunge on
Divendres 21 Setembre 2018 - 17:50
Hoody, beanie, trackies, uggies: Bogan on the run, outside Old Castlemaine Gaol.



Came home from a quick trip to Maldon and got busy with Photoshop. Blood moon orange. "Shadow Dancing". Yep, I've been practising my grungy portraits. Photos © by Peter Stevens.