Sóc invisible?
- Baixo les escales, agafada a la barana de la dreta. Sembla que ningú no es fixa en mi.
- Surt una riuada de gent. M’aparto per deixar-los passar. Ningú no m’ho agraeix.
- Segueixo el passadís, caminant entre la gent, però dec ser transparent.
- Els caps no s’alcen. Tothom es mira les sabates, mentre camina.
- Deixo passar una velleta que té pressa. Sembla que no s’ha fixat en el meu gest.
- Travesso les barres giratòries. Només em queda un viatge. Hauré de comprar una nova T-10.
- Més escales: les que baixen cap a l’andana. Hi ha una gentada esperant.
- Els meus talons fan molt soroll, així que molts caps es giren cap a mi. Cap d’ells em mira als ulls. Potser em senten, però no em veuen.
- Camino fins al bell mig de l’andana: no hi ha tanta gent.
- Unes dones cridaneres parlen d’una companya. Es veu que n’ha fet una de grossa, així que la deixen com un drap brut. Parlen com si jo no hi fos, just al meu costat.
- Un home gras m’empeny per posar-se davant meu. No em deu haver vist, perquè no em demana perdó.
- Arriba el comboi. Baixa poca gent, però en puja molta. Jo m’espero per entrar la última, però em desanimo i em quedo a l’andana. Esperaré el següent.
- Veig com un noi perd el tren, però no sembla amoïnar-se. Potser no té cap pressa per arribar a destí.
- S’apropa cap a mi, i es para just al meu costat.
- Giro el cap i el miro. Ell em mira també, i em somriu.
Dolors Simó
13 d’abril 2010
13 d’abril 2010
Caminan a mi lado muchos hombres.
No los conozco. Me son extraños.
Pero a ti, que te encuentras allá lejos,
más allá de las sabanas y de las islas,
como a un hermano te hablo.
Si es tuya mi noche,
si lloran mis ojos tu llanto,
si nuestros gritos son iguales,
como a un hermano te hablo.
Aunque nuestras palabras sean distintas,
y tu negro y yo blanco,
si tenemos semejantes las heridas,
como a un hermano te hablo.
Por encima de todas las fronteras,
por encima de muros y vallados,
si nuestros sueños son iguales,
como a un hermano te hablo.
Común tenemos la patria,
común la lucha, ambos.
Mi mano te doy,
como a un hermano te hablo.
Celso Emilio Ferreiro, traduït del gallec des de "Longa noite de pedra" (1962)
No los conozco. Me son extraños.
Pero a ti, que te encuentras allá lejos,
más allá de las sabanas y de las islas,
como a un hermano te hablo.
Si es tuya mi noche,
si lloran mis ojos tu llanto,
si nuestros gritos son iguales,
como a un hermano te hablo.
Aunque nuestras palabras sean distintas,
y tu negro y yo blanco,
si tenemos semejantes las heridas,
como a un hermano te hablo.
Por encima de todas las fronteras,
por encima de muros y vallados,
si nuestros sueños son iguales,
como a un hermano te hablo.
Común tenemos la patria,
común la lucha, ambos.
Mi mano te doy,
como a un hermano te hablo.
Celso Emilio Ferreiro, traduït del gallec des de "Longa noite de pedra" (1962)
DECISIÓ
Ara he dit : Prou
Per que he dit: res de res
He pogut res
Després d’haver fet prou
DUBTE
Silenci ,
és el brogit de l’onatge
Qui vetlla el meu respir
Apaivagant-me l’ànsia.
Mar i dubte.
DUALITAT
Caminar per asseure’s
Al tall del precipici
Al rompent de l’onada
A la via del tren.
Aquí s’acaba.
O no.
ESBÓÇ
Cadavre exquis
de la platja del pobre.
Exquisits esquelets
llueixen sobre el llot.
Són carculles,
cargols ,
vidres roms,
petellides...
De Res en ratlla, de Judith Cobeña i Guàrdia, 2008
Comencem l'apartat "Poetes" amb M. Martí Pol, potser seguirem amb poetes igualment interessants però menys publicats ;)
Dissabte 25 Octubre 2008 - 21:15
Dissabte 25 Octubre 2008 - 21:15
Uns quants Haikus des de "ABCDari, una joia solidària"
Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.
******************************
Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.
******************************
Ulls clucs, contemplo
els vells, fidels paisatges
que m'acompanyen.
Miquel Martí i Pol
