Dimecres 25 Abril 2012 - 19:09
El dret fonamental a la salut ha rebut un fort cop amb una de les mesures del conjunt de decisions governamentals espanyoles en temes de salut d'aquests dies d'abril, que es posaran en marxa els propers mesos. Així ho ha considerat un conjunt significatiu d'ONG en resposta a la decisió governamental. Estar empadronat no serà suficient pels immigrants per tenir dret, com fins ara, a la targeta sanitària individual.
El sistema de salut català i espanyol ha pogut assumir des de fa ja dècades l'atenció sanitària a les persones immigrants, amb papers o “sense papers”. El sistema català, per la seva qualitat i eficàcia, ha rebut molta d'aquesta pressió assistencial, ja sigui de “turistes sanitaris” comunitaris o de la població immigrant a Catalunya, independentment de la seva situació legal.
S'estima que a Espanya hi ha 500.000 “sense papers”, uns 120.000 d'ells a Catalunya (font: El Periódico)
Les ONG -La Taula del Tercer Sector, Fedelatina, ECAS, SOS Racisme...- no només posen sobre la taula els drets humans, la sanitat universal i l'estat del benestar, sinó que es pregunten si la decisió representa un estalvi econòmic real. Si els immigrants són irregulars, no paguen IRPF però paguen impostos indirectes.
Les ONG critiquen que les administracions enviïn diners per cooperació i al mateix temps deixin sense cobertura sanitària a ciutadans immigrants del nostre entorn. Hi ha estudis que indiquen que la població immigrant dóna més que rep en les comunitats d'acollida, i altres estudis indiquen que aquesta població no fa un sobre-ús de la sanitat pública.
Divendres 17 Febrer 2012 - 20:51
La societat de Nepal, dividida en castes, amb fortes desigualtats i molt complexa, és el context d'aquesta pel·lícula, basada en fets reals, estrenada aquest febrer i dirigida per Icíar Bollaín. És la història d'una mestra catalana que va a Nepal, als anys 90, per fer voluntariat en una escola.
El sistema educatiu és de pagament i no hi tenen accés els nens de les castes pobres. La mestra crea una ONG aquí per tirar endavant el seu projecte a Nepal. La mestra també crea la seva pròpia escola al país i aplica el seu model pedagògic, al barri més pobre de la capital, Katmandú. Inverteix els seus diners i torna a Catalunya a trobar finançament, de fons públics de cooperació, i privats.
Un film basat en una història real que també ens serveix per la reflexió sobre models de cooperació
El film està basat, amb elements de ficció, en el llibre "Una mestra en Katmandú", de Vicky Subirana, que va ser mestra al Nepal i que va fundar aquí l'Associació Amics de Vicky Sherpa, associació més tard convertida en la Fundació Eduqual, amb la finalitat de portar a terme projectes basats en la pedagogia i l'educació de qualitat com a eina de canvi social adreçada als més desafavorits.
Tràiler de la pel·licula: Katmandú: un espejo en el cielo
Una possible reflexió és que, en el film i en la història real, la complexa realitat d'un país xoca de front amb un projecte pensat amb mentalitat occidental, difícil d'aplicar, tot i que vol ser una solució a un problema també molt real i que dóna algunes respostes.
Un film doncs amb moltes lectures i que provoca reflexions sobre els models del món de la cooperació al desenvolupament. Algunes reflexions que s'han realitzat al voltant del film i la realitat en la qual està basada són entorn als models personalistes, i la necessitat de formular projectes adaptats a les realitats dels països “receptors” de cooperació, amb participació activa de les comunitats d'aquests països.
També reflexions entorn l'espontaneïtat i de la visió de “descobriment personal dels cooperants”. Altres reflexions, ja fora de l'anàlisi del film, es fan entorn a la tecnificació del món de la cooperació i dels models de les grans organitzacions internacionals de cooperació al desenvolupament. En definitiva, pels que coneixeu gens, una mica o molt el món de la cooperació, una pel·lícula recomanable per estimular la reflexió.
Diumenge 31 Juliol 2011 - 18:06
Aquí.
Divendres 2 Juliol 2010 - 11:49
